Objectiu Montblanc

L'estiu passat ens van plantejar la possibilitat de fer el Montblanc aquest any.
M'estava mirant aquest video que m'ha agradat bastant.

Ens veiem

Vignemale

Aquest pic el van fer l' estiu del 2008.

Aquest cop van anar una bona "tropa": Javi, Carlos, David,Ferran i jo mateix.

Com que hi havien uns amics que hi eren per la zona, van anar fins a Gavarnier, i van fer nit en un alberg molt bonic, quina sorpresa per la nit!! quan dormien es va trencar un tub de sanejament d' aigua, i ens va omplir d' aigua tota l'habitació mentres dormien...els que van deixar les motxiles al terra se'ns va "empapar" tota la roba...bueno ens van tindre que "intercambiar" roba amb la resta de grup!!! je,je

Després d'aquest "incident" van agafar el cotxe i van anar a començar l'excursió.

El temps va començar a complicar-se quan portaven un parell d'hores.

Quan van arribar al glaciar, un home que era de Zaragoza i que coneixia molt aquesta zona ens va advertir amb el tema de les grietes...aquest cop no portaven cordes, van aprofitar les petjades per anar seguint el camí...ja portaven els crampons...

Aquest home ens va comentar fins on arribava fa uns quinze ans el glaciar, efecte climàtic??

Ens quedaven un parell d'hores i feia molt de vent... no ens veia res, anaven tots en filera, i ens agafaven pels bastons...llavors va arribar el moment de decidir si seguien o ens feien enrera, l'altra David i en Carlos ens van convèncer...cap a endavan!!!

Van començar a grimpar per un camí de roques amb molt de compte perque estaven mullades i ens podien caure cap a baix...

Després d'una hora més van arribar al cim (3.298m) , temps just per fer la foto, menjar una "barreta energética" i cap a baix!!!

No van veure unes bones vistes pel temps "encapotat" que hi havia, van decidir que una altra vegada i pujarien pel altra cantó...

Midi d' Ossau

Aquest cim el van pujar el 8 d' Agost de l' any passat. Aquest cop van anar: Xavi, Miquel Angel i jo mateix.

Aquesta vegada van aprofitar una super-oferta en un hotel de quatre estrelles a Biescas, era una "ganga" havien d' aprofitar, a més a més, amb l' oferta estava inclós un SPAF, aquesta vegada van fer de "montanyeros pijos"....je,je

Per l' ascensió portaven també material per fer rapel, aquest cop només uns 15 mts...

Van sortir de l' hotel cap a dos quarts de sis, per no agafar molta calor al cim...

No van poder prendre cap café fins on van deixar el cotxe, tot tancat...els francesos no madruguen gaire!!!

La pujada va ser divertida, unes 4,5 h, no van utilitzar corda per la pujada, n'hi ha un tram de grans pedre d'una hora que es fa molt llarg, sembla que no s' acabi mai, i després una mitja hora més fins al cim, ( 2.884 mts) n'hi havia molta gent, i molta calor, encara no eren les dotze, a dinar!!! i fer la foto!! Tot i no ser un 3000 mts, les vistes són espectaculars!!!

La baixada va ser divertida, van aprofitar i ens van banyar a un llac que n'hi ha al costat del refugi de Pombie.

Per aquestes muntanyes vaig veure moltes vies d' escalada, pel que sembla és bastant famós per fer vies!!!

Pico de Balaitous

El dia 23 de Juny de l' anys passat van anar al pic del Balaitous, aquest cop vaig anar amb el meu amic Miquel Angel.

Van partir de Barcelona el dia 22 al matí per fer nit al refugi de Respomuso, pujar al pic el dia 23 i fer nit aquest cop ja a Barcelona, però la cosa es va complicar.

Quan van arribar a Sallent de Gallego van buscar l' accés del embalse de la Sarra i van començar l' excursió fins al refugi cap les quatre de la tarda, unes 2,5 h de camí.

Al matí següent van començar a pujar cap les sis del matí, buscant el glaciar on es podia veure la brecha Latour (2.800 m, unes 2h de camí).

Al arribar a la brecha va començar la sorpresa, quan van arribar a les clavijas, semblaven clavijes per persones amb una estatura de 1,84 cm, molt separades les unes de les altres...divertit... amb algún pas II i II+... per aquesta zona tenien que baixar fent rápel a la tornada.

Sin gaires complicacions més, després van arribar al cim, unes 4,5 h desde el refugi.

Espectacular!!!! es podia veure tot: Aneto, Midi d' Ossau, Picos del Infierno...

Baixant després per la part de les clavijes fent rápel, aproximadament uns 90 metros, divertit però era la primera vegada que feina tants metros fent rápel, ho vaig pasar malament, però en va agradar molt

Van arribar al refugi cap les sis de la tarda, massa tard per tonar a Barcelona, ens van quedar a pasar la nit de Sant Joan!!! sopant molt bé amb un par ´d' ampolles de vi per celebrar-ho!!!